Què compta com a sistema d'IA
L'article 3.1 defineix el sistema d'IA com un sistema basat en una màquina, amb algun grau d'autonomia, que infereix de la informació que rep com generar resultats —prediccions, continguts, recomanacions o decisions— capaços d'influir en entorns físics o virtuals.
La clau és la inferència. Un full de càlcul amb fórmules fixes o una regla de negoci programada no infereixen res; un classificador entrenat amb dades, un model de llenguatge o un motor de recomanació sí. A la frontera convé documentar per què s'ha decidit que una eina hi entra o no.
Proveïdor, responsable del desplegament i la resta d'operadors
Proveïdor és qui desenvolupa un sistema o un model d'IA d'ús general, o l'encarrega, i l'introdueix al mercat o el posa en servei amb el seu propi nom o marca, tant si en cobra com si no (art. 3.3). Responsable del desplegament és qui utilitza un sistema d'IA sota la seva pròpia autoritat, excepte en una activitat personal no professional (art. 3.4).
Completen la cadena l'importador, el distribuïdor i el representant autoritzat; tots junts són «operadors» (art. 3.8). La majoria d'empreses que contracten una eina amb IA són responsables del desplegament, no proveïdors, i les seves obligacions són molt més acotades.
A qui s'aplica
Segons l'article 2.1, el Reglament abasta els proveïdors que comercialitzen a la Unió, siguin on siguin; els responsables del desplegament establerts a la Unió, i proveïdors i responsables de tercers països quan els resultats del sistema s'utilitzen a la Unió.
En queden fora, entre d'altres, els sistemes desenvolupats només per a recerca científica (art. 2.6), l'ús purament personal (art. 2.10) i la seguretat nacional (art. 2.3).
Quan qui desplega passa a ser proveïdor
L'article 25.1 converteix en proveïdor d'un sistema d'alt risc qui hi posa el seu nom o marca, el modifica substancialment o en canvia la finalitat de manera que passi a ser d'alt risc. És el cas típic de l'empresa que adapta una eina genèrica per filtrar candidats.
Després de l'Òmnibus, el proveïdor inicial deixa de ser-ho per a aquest sistema concret, però ha de cooperar amb el nou: documentació tècnica suficient, limitacions i modes de fallada coneguts i accés tècnic per a proves, llevat que hagués advertit clarament que el seu sistema no s'havia de transformar en un d'alt risc (art. 25.2).
El que sol demanar l'auditor
- Inventari d'eines que fan servir IA, amb proveïdor i finalitat
- Paper de l'empresa identificat en cadascuna: proveïdor o responsable del desplegament
- Casos frontera documentats amb el motiu de la decisió
- Canvis de finalitat o de marca revisats abans d'aplicar-los
Com abordar-ho a la pràctica
- 1Fes una llista de les aplicacions de l'empresa i marca les que generen prediccions, continguts, recomanacions o decisions a partir de dades.
- 2Anota per a cadascuna qui n'és el proveïdor, per a què s'utilitza i quines persones es veuen afectades pels seus resultats.
- 3Abans d'adaptar una eina o de fer-la servir per a una altra finalitat, comprova si això et converteix en proveïdor segons l'article 25.
L'inventari de sistemes és la base de tota la resta: sense ell no es pot saber quins capítols del Reglament t'afecten.
D'on surt cada dada
Referències al text oficial vigent. Si una norma es revisa, aquesta pàgina s'actualitza i la data de revisió ho reflecteix.
- Reglament (UE) 2024/1689 d'Intel·ligència Artificial EUR-Lex · DO L 2024/1689 · 12 de juliol de 2024
- Reglament (UE) 2026/1744 (Òmnibus digital sobre IA), que modifica el Reglament (UE) 2024/1689 EUR-Lex · DO L 2026/1744 · 24 de juliol de 2026
- Reglament (UE) 2024/1689, text consolidat EUR-Lex · CELEX 02024R1689-20260727 · Versió de 27 de juliol de 2026